Camí cap als somnis

El meu alè manca d’essència quan s´acomiada dels meus somnis

que esclaten amb crits i rialles de cendra, que riuen amb gaire tristesa,

sota el mar de l’abisme que retrata el  meu cel colorit i plujós,

ancestral i marruc, com el cant parrup del colom i la tórtora,

que vanaglorien el paisatge del meu somni abandonat,

negligent, desidiós, descurat, rònec com el vell edifici que,

obrint totes les seues finestres, deixa sortir els seus inquilins,

negligentment i passiva,  com un captaire que demana diners

a la gola del metre, mentre els passatgers li llancen ferralla redona

de les seues butxaques plenes de quisca adherida a la seu pell: pell de burgés.

I mire al meu voltant i cerque, consirós, la mirada belluga dels meus somnis,

que lluiten per complir-se en aquell camí cendrós, ple de tifa, farcit de fal·làcies,

saturat de mentides sense escrúpols que lluiten per menjar-se els meus desitjos,

les meues metes, els meus perquès...i lluiten com gats salvatges que,

enfilant-se per l’arbre de la vida, es llancen contra el cos del rival,

desbancant-lo, insurgint-se contra ell, com si fos un obrer que lluita pels seus drets,

per la seua llibertat i pel dret a somiar, el mateix que el dels meus somnis,

que es barallen amb la tifa i els obstacles del camí brandant l’espassa

dels desitjos que ho poden tot,  gratant el cel amb la seua punta afilada

que el convida a gaudir d’aquells somnis, d’aquelles metes, d’aquells perquès...

I el sol es pon com ho fa la bugada sota l’ingent cel que ho dista tot,

que embruta el terra amb els seus plors, que marca la meta del meu camí,

dels meus somnis, de la meua espasa de desitjos que lluita contra la tifa dels estels,

netejant el sòl de quisca que ho cobreix tot amb pudor i amb mals de caps,

que fa que minven les meues ganes de somiar, d’aixecar-me, de lluitar i continuar,

de somriure sota les rialles dels obstacles del sender, dels insults i els perjudicis

que m’ennuvolen els somnis, els perquès, els pensaments i el cel,

però em pare i pense qui sòc, què vull i què he fet malament.