"La bellesa no mira, sols és mirada"
Albert Einstein
Albert Einstein
Recórrec el paisatge amb els meus ulls
expectants, girant al voltant del món,
minvant sota l'immens cel que em
cobreix el cap,
sota l'ingent sol que crema l'horitzó,
sota l'univers que uneix els punts
brillants
que il·luminen la fosca i obscura nit.
M'aixeque i busque la meua mirada
amb les mans, que es perden
buscant textures mai palpades pels
seus dits.
I les meues mans minven sota la
infinitat
de sensacions noves per a la seua
pell,
sensacions indescriptibles, inenarrables,
indefinibles....
Cec i sense tacte olore amb les fosses
nasals
intentant reconèixer l'olor dels meus
ulls,
de les meues mans... de la meua
bogeria.
Sent olors insaciables, celestials,
escabrosos,
de fel, de maduixa, de dona.
Poc a poc el meu nas minva i es perd
pel món.
Ja cansat de buscar sensacions,
sense nas, sense ulls , sense mans,
vaig xuclant el terra, xuclant-ho tot
amb la llengua, ja roja, que minva
en aquest infinit i bell món.
