Minvament

"La bellesa no mira, sols és mirada"
Albert Einstein

Recórrec el paisatge amb els meus ulls

expectants, girant al voltant del món,

minvant sota l'immens cel que em cobreix el cap,

sota l'ingent sol que crema l'horitzó,

sota l'univers que uneix els punts brillants

que il·luminen la fosca i obscura nit.

M'aixeque i busque la meua mirada

amb les mans, que es perden

buscant textures mai palpades pels seus dits.

I les meues mans minven sota la infinitat

de sensacions noves per a la seua pell,

sensacions indescriptibles, inenarrables, indefinibles....

Cec i sense tacte olore amb les fosses nasals

intentant reconèixer l'olor dels meus ulls,

de les meues mans... de la meua bogeria.

Sent olors insaciables, celestials, escabrosos,

de fel, de maduixa, de dona.

Poc a poc el meu nas minva i es perd pel món.

Ja cansat de buscar sensacions,

sense nas, sense ulls , sense mans,

vaig xuclant el terra, xuclant-ho tot

amb la llengua, ja roja, que minva

en aquest infinit i bell món.