Sota el mar del silenci

Sota el mar del silenci

vaig aprendre a parlar.

Sota el mar del silenci

vaig aprendre a callar,

a somriure, a mirar…

sota el mar del silenci.

Sota el mar del silenci

aconseguí  somiar,

sota el mar del silenci

el soroll vaig calmar…

Sota el mar del silenci

vaig aprendre a oblidar.

Sota el mar del silenci

no em sentia un esclau.

Sota el mar del silenci

del so em vaig alliberar

de l’opressió i la maldat

de l’angoixa per parlar,

de l’angoixa per sofrir,

de l’angoixa per cridar…

Sota el mar del silenci

vaig aprendre a enyorar,

sota el mar del silenci

vaig aprendre que hi ha

un món on tot cap,

un món que tal volta…

sempre em perseguirà…