El que esté libre de culpa que lance la primera piedra.
Jesús de Nazaret, La Biblia
no he pensat en escriure més versos malèvols.
no he somiat en més illes perdudes al mar.
i no he vist més pirates trencant records
efímers,
no he tocat més llambordes als ulls del meu
llac.
i he manat el missatge a algú que li importe
la meua ambició de fugir del món i llançar-me
a volar;
ara la soledat m’impregna de carícies,
de carícies d’un boig que no pot veure el cel.
no he callat l’alegria que em pujava de sota
per no fer-te caure de baix cap a dalt.
no he mirat per si de cas jo, ple de llàgrimes,
a algun
desert tèrbol et poguera enviar.
no m’has deixat pensar quan jo més volia,
no m’has deixat somiar amb la mà al cap,
m’has obligat a callar per si de cas et “feria”,
m’has arribat a tocar i a ferir amb l’atzar.
no vull seguir escrivint perquè ja em done
por,
ja em done por però al cor tinc arraps,
ara sols vull trobar un altre oasi,
en aquest desert ple de tu, ple del jo, ple de
sang.
No hay comentarios:
Publicar un comentario